Visita a l'escola La Mar Bella

mar bella

Fluxogrames

A classe Gestió de la informació i TIC ens van presentar el programa Gliffy. Aquest és un programa que serveix per crear fluxogrames.

Els Fluxogrames són un tipus de diagrama, que pot ser entès com una presentació d'un procés.

Després de mostrar-nos el programa vam fer una pràctica amb el programa.La pràctica consistia en realitzar un fluxograma on expliquem l'acció de travessar cruïlles on hi ha semàfors. A més a més d'aprendre a utilitzar el diferents símbols hem aprés que aquest s'utilitzen amb diferents significats;els cercles indiquen els inicis, els rombes indiquen pregunta i els quadrats signifiquen accions.

Com sona l'Omni?

Omni, Chapalo

Fitxa tècnica

• Nom instrument: Chapalo
• Classificació:

o Científic: idiòfon
o Tradicional: percussió

• Material utilitzat:

- Un tros de fusta o un pal de fusta ( sense aristes)
- Setze xapes d'ampolles de vidre
- Vuit claus llargs amb el cap pla
- Pintura
- Pinzells
- Vernís
- Martell
- Rentavaixelles

• Descripció de la construcció

1. Foradar les xapes, posant un clau al centre i copejant amb el martell.
2. Pintar les xapes amb pintura . Per tal que la pintura es quedi fixada posar una gota de rentavaixelles a la pintura.
3. Pintar la fusta al gust.
4. Donar la volta a les xapes perquè s'assequin per les dues bandes.
5. Envernissar les xapes i la fusta.
6. Un cop tot ben sec, ficar les xapes als claus. Quatre en cada clau.
7. Foradar i ficar els claus a la fusta, quatre a cada banda amb el martell.

• Manual d’instruccions

Per tocar l' instrument cal agafar-lo pel mànec i sacsejar-lo. També el podem copejar contra altra mà o amb una baqueta picant a sobre.

Qui ets tú

Hi havia una vegada dos amics que es deien Pam i Pum, anaven tot el dia junts amunt i avall. I tenien una mania, quan passejaven sempre sempre feien un so pam, pum, pam , pum... per aquesta raó tothom els coneixia per aquest. Però quan arribava la nit només volien descansar de tot el pes que havien de portar a sobre a diari.

Eren molt semblant l’un de l’altre, gairebé iguals. Eren del color del préssec però més apagat, allargats com un plàtan amb cinc pals al davant acabats en rodona al davant i amb uns plàstics enganxats.

L’un sense l’altre no poden estar per aquest motiu sempre que surten al carrer van agafats de la mà.

Un dia, mentre passejaven en Pam va tenir un greu problema, sense saber com es va ensopegar amb una pedra i se li va estripar el vestit. Aleshores en Pum , que no el deixava ni quan feia fred ni calor, ni quan reien o ploraven , va decidir trucar a unes molt bones amigues les cames i va cridar: Cames ajudeu-me! Les cames que per sort eren molt a prop van acudir aviat .

Quan van arribar les cames en Pam no podia parar de plorar, aleshores en Pum va explicar a les cames tot el succeït. Aquestes tan comprensives com sempre van fer l’encàrrec d’un vestit nou. I en menys de 10 minuts en Pam va tenir el nou vestit a les seves mans.