Hi havia una vegada dos amics que es deien Pam i Pum, anaven tot el dia junts amunt i avall. I tenien una mania, quan passejaven sempre sempre feien un so pam, pum, pam , pum... per aquesta raó tothom els coneixia per aquest. Però quan arribava la nit només volien descansar de tot el pes que havien de portar a sobre a diari.
Eren molt semblant l’un de l’altre, gairebé iguals. Eren del color del préssec però més apagat, allargats com un plàtan amb cinc pals al davant acabats en rodona al davant i amb uns plàstics enganxats.
L’un sense l’altre no poden estar per aquest motiu sempre que surten al carrer van agafats de la mà.
Un dia, mentre passejaven en Pam va tenir un greu problema, sense saber com es va ensopegar amb una pedra i se li va estripar el vestit. Aleshores en Pum , que no el deixava ni quan feia fred ni calor, ni quan reien o ploraven , va decidir trucar a unes molt bones amigues les cames i va cridar: Cames ajudeu-me! Les cames que per sort eren molt a prop van acudir aviat .
Quan van arribar les cames en Pam no podia parar de plorar, aleshores en Pum va explicar a les cames tot el succeït. Aquestes tan comprensives com sempre van fer l’encàrrec d’un vestit nou. I en menys de 10 minuts en Pam va tenir el nou vestit a les seves mans.
Entrades
